Esperant per començar a cantar.
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
4 comentaris:
Impactant de rebonica que és!
Aquestes mans enganxant el bloc de notes, esperant pacientment, m'agraden moltíssim.
Bona captura, Montse!
Aferradetes i bon dia.♫♪♪
PD: Ahir vaig fer tres intents per deixar-te un comentari a la preciosa foto i se'm va penjar l'ordinador.
També et felicitava (encara que tard) pel teu dia. FELICITAS!
* FELICITATS!! Ufff...
Extraordinaris detalls, com sempre.
La ma, agafant la partitura i amb la faixa vermella de fons, em sembla sensacional.
Una abraçada Montse
Quina casualitat Montse, durant molts anys vaig anar a escoltar les Caramelles a Sant Julià de Vilatorta, perquè teniem un piset a Taradell( ara ja no)...Recordo que cantava un cor que eren els Cofrades del Roser i anaven vestits molt elegants....Fins i tot em sabia els goigs que cantaven cada any.
M'ha fet molta il·lusió aquest post...
Petonets de cap al tard.
Publica un comentari a l'entrada