Tirar pedres a l'aigua i veure-la rebotar.
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
8 comentaris:
Vaja imatge més tendre,
la innocència dels infants davant
de la esperiencia de la natura.
Preciosa!
Tots hi hem jugat!... i hi juguem encara!
Es Alberto? la foto transmite toda la calidez e inocencia de esos juegos infantiles, de ese entretenimiento que tan bien saben disfrutar nuestros peques.
Abrazotedecisivo lleno de cariño
Venen a la meva memòria records de infantesa a la vora del riu Llobregat... sota un plataner, jugant amb les pedres i res mes. Era temps on poc era molt i el somriure que ens provocava aquests moments era únic.
Ja veus Montse, una imatge i els records tornen a despertar.
Una abraçada
Què puc venir a jugar? :-))
¿Por qué les divertirá tanto tirar piedras al agua? Mi hija hace igual.
Preciosa foto!! Un besazo!
De nens ho féiem i ens agradava observar les ones circulars que es formaven al voltant i anaven eixamplant-se.
Preciosa foto llena de ternura, color, luz... de concurso! Un abrazo
Publica un comentari a l'entrada