Sempre m'admiro quan veig rebrotar fulles tendres de branques tan seques...
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
dimarts, d’abril 3
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
9 comentaris:
Aquí està plovent i, quan he mirat per la finestra per veure si queia molt o poc, també m'ha cridat l'atenció veure com els arbres es van posant les seves noves fulles! :-))
La naturaleza se abre paso, a pesar de los desmanes de la raza humana
Un abrazo Montse
es que es admirable los lugares en los que la vida se abre camino.
besos
Aquest fet de renàixer. és el secret meravellós de la primavera.
La força de la natura és impressionant a vegades.
La vida sempre aconsegueix obrir-se camí, fins i tot quan està més fotut!
Preciosa foto i bon ull de la fotògrafa, just al moment màgic de la vida.
Una aferradeta.
La natura no deixa de sorprendre'ns, a les branques més seques o entre les roques veiem renéixer la vida...
Petons i visca la pluja.
Això ens demostra que qualsevol ésser viu (nosaltres inclosos) podem revifar-nos malgrat ho creguem tot mort i fumut.
Hem d'observar més la natura i aprendre'n!
Molt bonica la foto!
Publica un comentari a l'entrada