Escorça d'una palmera.
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
dilluns, de març 26
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
5 comentaris:
Com m´agrada el blanc i negre!
Mira que en fan de brutícia les palmeres, però són tan boniques!
Bona setmana Montse.
Bessets.
Quina feinada posar les coses de manera artística per fer la foto...a mi també m'agraden molt en blanc i negre.
Petons, Montse.
No és en blanc i negre, oi, MONTSE? És l'efecte de la llum del sol que li dóna aquest color... Jo hi veig tons amarronats també :-)
Per cert, m'he imaginat passar-hi la mà i notar el tacte aspre...
Tal com diu l'Assumpta, no és en blanc i negre.
Gràcies pels vostres comentaris.
:-))
Publica un comentari a l'entrada