Encara recordo aquella sensació de por!!...
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
8 comentaris:
Home, amb aquestes xeringues no m'estranya que tinguis uns records terrorífics!
Ostres, i tant, jejeje, les corregudes que he fet quant la meva mare m'ha portava a les monges que eren les que llavors posaven les injeccions. Bona imatge i mal record. Una forta abraçada Montse
Uuuuuui!! Mamaaaaaaaaaaa
Impressiona, eh? :-))
I jo, i jo també.
Jo encara la tinc.
Una abraçada
Quita para allá Montse, ni la miro... hoy tu foto que me lo imagino y me desmayo, es que una no vale para pinchazos ni sangre jajaja, pero la foto es preciosa aunque hoy no la disfrute especialmente jejejeje.
Abrazotedecisivo y disfrutad el fin de semana.
ahhhhhh pànic, pànic es la paraula, les odiava!!! espero veure quelcom mes agradable en el teu proper post, fins ara anaves be, que avui .... jejeje
petons
Ai, ai, jo m'amagava sota les taules o allà on podia i m'havien de perseguir per tot casa per punxar-me,
ara no em fan ni fred ni calor...
Bona cap de setmana.
Publica un comentari a l'entrada