Platja de Tarifa (Cádiz)
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
9 comentaris:
Amb una mica més de caloreta ja hi aniria a passejar!
Mira que no sóc gens de platja, però convida a baixar, eh!
Entran ganas de cruzar esa pasarela y adentrarse en el mar.
Un abrazo Montse
Como no, el mar con viento, pero aceptamos tu invitación, practicaremos surf. Un abrazo.
Ara es veu solitària però segur que a l’estiu va ben transitada. M’agrada la perspectiva i les ombres captades Montse. Un bona abraçada per tu amiga
Sento el soroll dels meus passos caminant per damunt...
Em quedo, no baixo a la sorra. Aquí mateix ja em tocarà el solet una estona i després ja seguiré passejant :-)
M'agrada ara, que encara no està envaïda per l'estiu.
Montse, aquesta foto fa venir ganes de fer una correguda per la passarel·la i acabar amb una bona capbussada en aquest mar tan plàcid...
Petons,
M. Roser
Quins colors més bonics al mar, del blanc de les onades, al verd i al blau, sense saber on acaba l'un i on comença l'altre.
Publica un comentari a l'entrada