Em recorden la meva infantesa...
Subjectava la troca i la meva mare anava cabdellant...
Em sembla sentir el soroll compassat del "tic tic" de les agulles...
Amb quina il·lusió contemplava com creixia el jersei...
I l'esperat dia de l'estrena havia arribat!!...
Aquella sensació tan agradable que sentia al portar-lo posat i....
com a últim bon record aquella cara de satisfacció i d'alegria de la mare al contemplar-me...
6 comentaris:
Quina fotografia tan encantadora, Montse. Troques de colors variats que també em porten molt bons records de l'àvia i de la mare.
Gràcies per compartir-la.
Jo també tinc els mateixos records de troques i cabdells i encara un altre d'afegit, quan la meva mare m'ensenyava a fer mitja. M'agradava. Ara fa dies ( o setmanes o mesos) que tinc la intenció de retrobar les agulles i fer-me un jersei... Aquestes troques me n'han fet venir més ganes. A veure si vaoig a comprar la llana d'una vegada!
Quins records tan bonics i que calentons eren els jerseis fets amb amb aquesta llana tan flonja i amb unes agulles guiades per les mans amoroses d'una mare...
Petonets.
Aquests cabdells de llana tenen un atractiu visual magnífic i ens transporten a la infantesa.
Una abraçada Montse
La meua mare també en feia, de jerseis.
Ohhhh Montse...esa imagen es muy familiar para mi, la de madejas de esas que mi madre gastó para tejernos jerseis a mi hermana y a mi, y después a mi hija. Me ha encantado esta imagen.
Mi abrazotedecisivo guapa mia.
Publica un comentari a l'entrada