Un món de petites il.lusions.

dijous, de novembre 21

LA FULLA CAIGUDA






I la Carme em regala aquest haiku...Gràcies.

Jeu en silenci
desdoblada la fulla
parella d'ombra.

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ooooooh! M'encanten les fulles i aquesta la puc tocar, amb aquests nervis tant nítids i aquesta ombra, com un doble que l'acompanya en una dansa immòbil.

Jeu en silenci
desdoblada la fulla
parella d'ombra.

Sara ha dit...

Preciosa Montse, caen las hojas para dejar espacio a un nuevo ciclo vital...ese que estoy yo viviendo...entrando de pleno en otro ciclo vital...que sofocos madre mia.
Mi abrazotedecisivo guapa

sa lluna ha dit...

L'ombra del que era i la realitat del que és, ambdues protegides pel sol.
Magnífica!!

Aferradetes i bon dia :)

Antonio Jesús ha dit...

Preciosa toma Montse.....el color gris del suelo la hacen aún más linda....Un saludo desde Almería.-
http://visual-anjespinosa.blogspot.com.es/

josep ha dit...

Una fulla fabulosament captada i a sobre, caiguda sobre l'asfalt rugós.
Una abraçada Montse

novesflors ha dit...

Ohhh, el haiku de la Carme és immillorable i totalment adient per a la teua foto tardoral.

M. Roser ha dit...

Ben sola, la fulla, segur que enyora les companyes...Sembla un vaixell a la deriva!
Petonets, Montse.

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...