Un món de petites il.lusions.

dilluns, d’octubre 21

UNA PORTA VELLA



...M'ha fet pensar en la vida, i en tots els moments dolorosos que ens toca viure.
Tot i que el temps s'encarrega de suavitzar les ferides,... allà queden incrustades.

6 comentaris:

Antonio Jesús ha dit...

Y quien dijo que no....Lindo detalle.Un saludo desde Almería.-
http://visual-anjespinosa.blogspot.com.es/

Carme Rosanas ha dit...

Incrustades del tot i tot allò que ja s'ha perdut (com la fusta podrida i la quantitat de matèria que hi falta) és com impossible de recuperar de nou. I tot i així durem, com la porta...

josep ha dit...

Efectivament, las ferides de la fusta son com les que ens du la vida. Magnífic detall i extraordinàries textures.
Una abraçada

sa lluna ha dit...

Paraules adients per a aquesta imatge fantàstica.
Ferides que ens marquen la manera d'entendre i ens fan més forts.

Aferradetes i bon dilluns!! :)

M. Roser ha dit...

Caram, quanta vida viscuda la d'aquesta porta, esperem que la nostra no sigui tan dura...Però la porta m'agrada.

Petonets, Montse.

El porquet ha dit...

El temps no cura pas les ferides, les atenua, les cicatritza, però la marca sempre quedarà allà. Alguns cops aquesta marca pot acabar, fins i tot, essent bella. D'altres, malauradament, sempre serà un estorb.

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...