He passat molts calvaris en el blog meu, i no semblen acabar... Desprès el temps que passa com un coet... Que no arribo en lloc i em sap greu... Tant que m'han inspirat les teves meravelles exposades al blog... Res, que som humans i hem de demanar que no en facin cas quan fallem. A veure quan torno... Tot és tant subtil que se'ns desfà en mig dels dits. Anton.
5 comentaris:
Aquests tomàquets són tan bonics, que no gosaria pas menjar-me'ls, no voldria fer malbé aquesta composició tan artística.
Petonets, Montse.
Doncs jo si Roser, em vénen ganes de fer un trempó!! :)
Original composició!
Aferradetes.
He passat molts calvaris en el blog meu, i no semblen acabar... Desprès el temps que passa com un coet... Que no arribo en lloc i em sap greu...
Tant que m'han inspirat les teves meravelles exposades al blog... Res, que som humans i hem de demanar que no en facin cas quan fallem. A veure quan torno... Tot és tant subtil que se'ns desfà en mig dels dits. Anton.
Un cub sensacional!
Quin bé de Deu de productes que tenim a casa!
Una presentació molt artística.
Una abraçada Montse
Fem amanidaaaaaaaaa? :-))))
Publica un comentari a l'entrada