Un món de petites il.lusions.

dimecres, de desembre 19

L'EQUILIBRI EMOCIONAL



Qualsevol mal vent ens desestabilitza....


Cal asserenar-se i  respirar a fons... i, poc a poc,  torna la calma.

Una lliçó molt ben apresa però què, costa molt posar-la a la pràctica!!

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

La ment, com l'aigua, remoguda no deixa veure res, calmada, tot es veu clar. Una metàfora que havia llegit molts cops, però que mai no havia vist representada amb aquesta claredat.

Per difícil que sigui, aprendre a posa r la ment en calma és molt important. A vegades cal reaprendre-ho i tot. M'hi poso ara mateix. Segon missatge d'aquest matí en la mateixa direcció.

El porquet ha dit...

I és que la natura, si l'escoltem, sempre ens pot ensenyar com recobrar l'equilibri que ella sempre cerca (i nosaltres evitem, massa sovint).

sa lluna ha dit...

I tant que costa, però si la lliçó està apresa, sempre podem recórrer a ella per aconseguir-ho.
De moment, amb les teves precioses imatges ja vaig fent camí.

Et desitjo un dia clar i serè.
Bessets!

josep ha dit...

Montse, una filosofia tan necessària i com difícil de transmetre, ho has fet tu amb dues imatges precioses que no necessiten més explicacions.
Chapeau!!
Una abraçada

Angel Corrochano ha dit...

Uf! muy difícil la elección, las texturas y formas que generan esos reflejos son excelentes, las ondas me atraen más, si acaso
un abrazo Montse

Alba ha dit...

Que maco Montse, amb les teves fotografies sempre despertes quelcom dins meu... M'encanta!

novesflors ha dit...

Ara mateix respiraré 3 vegades seguides i fondes. Gràcies.

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...