Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
8 comentaris:
Aquest es un problema que tenim els humans, que no sabem (a vegades no podem o no ens deixen)relaxar-nos. Cal però, intentar-ho.
Una abraçada
He vingut al teu raconet quan he vist l´enunciat del teu post. Avui em vindria molt bé relaxar-me. I veient aquest enorme globus enlairat en el blau intens, bressolat pel sol, he pensat ... que a gust em quedaria si fos ell!.
De vegades, és tan difícil relaxar-se!!.
Bon diumenge!
Bessets.
…i que pugen ben alt...
I que bé que et quedes quan pots deixar anar els pensaments.... Una fotografia que expressa molt bé el que dius!
Una abraçada Montse!!
Volar, flotar... descansar la ment...
M'hi apunto! :-))
Volar com un globus vermell, deixar que els pensaments es facin lleugers i que just en aquell que li cal... el sol s'hi reflexi, i s'encengui una espurna de llum que l'il·lumini!
Així mateix!
Excelente fotografia....
Passe no meu blog que tem lá um Prémio....
Cumprimentos
Caram Montse, ni caben molts de pensaments en aquest globus, hi ficaré tots els que em neguitegen i els enviaré a l'espai...Oh, que bé que em sento ara!!!
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada