Parque Genovés (Cádiz)
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
9 comentaris:
Quines formes mes maques, hi ha que felicitar als artistes de la jardineria que fan aquestes meravelles. Unes textures molt bones en aquestes fotos Montse- Una abraçada per tu amiga meva
Sempre que veig arbustos o arbres tallats en formes artístiques, em ve al cap en Jhonny Depp a la pel·lícula Eduardo Manostijeras.
La fotografía és requetexula!
Bon dia, Montse!
T'anava a dir que això devia ser el mateix lloc que la foto d'ahir, però abans de parlar ja he comprovat que tu mateixa ho posaves! Curiosa forma de podar, sembla el jardí d'Alícia al país de les meravelles.
Una curiosidad más para resaltar las formas naturales de su alrrededor. Un abrazo.
Uau! Déu n'hi do... no sé si trobar-ho bonic o excessivament barroc. Jo crec que la natura se l'ha de deixar una mica més a la seva, no?
Oooooh! és sorprenent!! Una mica seguint el que diu en XEXU, passejar-se per aquí deu ser com trobar-se dins un conte ;-))
I m'agrada molt l'efecte de l'arbre retallat contra la llum a la segona foto... Molt, molt maca! :-))
Como dice Fanal calcado de Eduardo Manostijeras, precioso parque, lo vi hace años y m gusto mucho
Reconec que té el seu mèrit, dins la jardineria, però a mi m'agraden més les formes naturals (naturals de Natura, vull dir).
La natura , de vegades, ens deixa que juguem amb ella i el resultat és ben
espectacular...
Bon diumenge Montse,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada