Un món de petites il.lusions.

divendres, de novembre 18

UN MOMENT DE RELAX


S'acosten temps difícils...
Estiguem preparats per tot el que veurem i no perdem la calma!!

M'ha agradat molt la Tanka que m'ha regalat la Carme i la vull afegir...
Anirà molt bé per entrar en aquest moment de relax.

Miralls de plata,

bocins de llum en xarxa

ballen la dansa

amb el vent i les aigües.

Refugi o esperança.

12 comentaris:

Sara ha dit...

Y tanto mi estimada Montse, yo cuando miro a mi alrededor y veo lo que hay...siento miedo por un lado y ganas de dar gracias infinitas por otro..por la situación que tengo con la que está cayendo...ahora pido por mi hija, y el gran número de jóvenes con ese futuro incierto...y por la mitad del planeta que lo está pasando tan inhumanamente mal.NO hay derecho y tenemos que cambiar esto.
Me quedo en tu relax mirando fijamente a tu imagen y disfrutándola.

Carme Rosanas ha dit...

Una TANKA, pels teus mirallets preciosos:

Miralls de plata,

bocins de llum en xarxa

ballen la dansa

amb el vent i les aigües.

Refugi o esperança.

Assumpta ha dit...

Tant de bo!! Perquè la cosa està complicadeta...

Unknown ha dit...

Una sort haver trovat el teu blog...gracies per compartir i mostrar el teu art.

Una abraçada

Alba ha dit...

no es pot perdre mai la calma... encara que a vegades sigui complicat!!

Ens mostres una imatge genial... suau i.... relaxant!

Paco Sales ha dit...

Totalment d’acord Montse, una molt bona foto per gaudir un poc del temps abans que es torni pitjor. Una forta abraçada per tu amiga meva

M. Roser ha dit...

Quina mar tan plana, realment és per passar molts bons moments de relax...
Segur que des de la vora deu ser tan brillant que deu enlluernar.
Petons,
M. Roser

El porquet ha dit...

Llàstima del fred que farà que no em posi dins d'aquesta aigua per a calmar-me.

No tindràs alguna foto d'un bon cim nevat? També em transmet molta calma...

Sergi ha dit...

Ja ens cal relaxar-nos, i tant. Maca la imatge, és com la calma abans de la tempesta. Espero que tots plegats siguem uns exagerats i que no n'hi hagi per tant, però... seguiré mirant la teva imatge.

novesflors ha dit...

Una preciositat el que haveu fet entre tu i Carme. Bellíssim.

La sonrisa de Hiperion ha dit...

El mar es un cristal que nos enturbia el fondo... estupendas tus fotos.

Saludos y un abrazo.

Unknown ha dit...

una imagen muy zen

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...