El vent la pentina.
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
divendres, de setembre 30
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
11 comentaris:
El vent les pentina per tu poder captar aquesta meravella d’imatge, unes tonalitats de colors i textures genials, es preciosa. Un abraçada Montse
Uffff quines ganes d'estirar-m'hi a fer una bona migdiada... les millors del món aquestes fetes a la intempèrie i sobre l'herbei.
Buenos dias,,,preciosas fotos,,te acabo de conocer y me han sorprendido muchas de ellas,,un beso desde Murcia...seguimos...
Fa un efecte tot estrany, és difícil captar en una foto l'essència del moviment.
Preciosa imagen, ideal para tumbarse un ratito y olvidarse de todo
Un lugar idóneo para pararse a reflexionar.
Me gusta esta mirada tuya hacía abajo, con el optimismo de los verdes.
Besos, guapa!
Curiós perruquer aquest vent... té molt d'art! :-))
I és que el vent té un estil pentinant.... Veient aquesta instantània et vénen ganes d'estira-s'hi una estoneta! Ohhh, i fresqueta que deu estar!!
Salutacions!
I jo m'hi estiro!
bon cap de setmana, montse!
Venia a dir el mateix que el Porquet. Fan ganes de gitar-se damunt.
M'imagino estirada sobre l'herba contemplant els dibuixos imaginaris
que els núvols dibuixen al cel...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada