Picos de Europa - Cantabria.
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
dimecres, de setembre 21
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
7 comentaris:
Es genial, unes llums molt bones i unes textures fantàstiques amb aquest cel tan blau, una preciosa foto de paisatge, una abraçada Montse
Després de setmanes de platja estic embogit per a tornar a trepitjar la muntanya... i tu em vas provocant amb aquestes imatges brutals!
Què clares i netes et queden sempre les fotos, Montse... què purs els colors... és magnífica!
Unes muntanyes escarpades que s'enfilen fins al cel...uns núvols s'ho miren.
Petons,
M. Roser
Fuente Dé! Quins records més macos que em porta. Em va encantar aquest lloc i vaig gaudir molt especialment d'aquest viatge.
Gaudeixo ara la teva foto.
I recordo com des de dalt es llançaven els dels parapents, provocant-me un "vertigen aliè" del qual no em podia lliurar per més estona que me'ls mirés
Je, je, je... pobre porquet, amb síndrome d'abstinència!
Au, va! ves a pasturar una mica, home! Que això és bo.
Ya veo que también andabas por los psicos de Europa pero del otro lado.Preciosa Montse
Publica un comentari a l'entrada