He llegit a Josep Palau i Fabre que sobre la música dèia:
"En els moments més negres, més devastadors de la meva vida he acudit,
sobretot a la música.
Ha estat i continua sent, un gran fons irracional on acudir, on abeurar-me,
la gran entranya on em puc aixoplugar.... una reserva inesgotable, com l'oceà,
que sé que tinc a la meva disposició si la necessito"
M'ha fet adonar que jo també l'he buscat per trobar consol en els meus moments difícils
o per cantar en les meves alegries.
QUADERNS DE VELLA I NOVA ALQUÍMIA
en el capítol Full del dietari musical
11 comentaris:
Algunes imatges també ens fan reflexionar. La de avui compleix aquest propòsit.
Una abraçada
L'inmensitat d'aquesta foto i una bona musica ens va reflexionar i pensar, una forta abraçada Montse
Estic totalment d'acord... Al menys en el meu cas la música té un efecte claríssim. Si un dia veig que la tristor em ve a visitar, sé que la música m'ajudarà... algunes peces en concret són capaces de fer pujar el meu ànim de forma gairebé immediata :-))
Una foto preciosa!
Una vegada un folòsof de qui no recdordo el nom deia que la música era millor companyia que la pròpia.
Vaig pensar que en molts moments era veritat.
Sempre he pensat que és el motor...
Escolta-la, Montse!
La foto es pura poesia visual.La música la hace más bella.Un abrazo
Sí, la música... és cert i també la poesia de Palau i Fabre!
La música, l'aigua, la poesia, una bona imatge... tot allò que ens permet parar i mirar endins, amb temps, amb calma.
En el teu espai és possible.
La foto inmensa como el oceano.
La musica bonita como el piano.
Preciosa entrada.
Besos
Un es paraules, les de Palau i Fabre, que no hauríem d'oblidar. Tots hem acudit a la música moltes vegades.
Uf, quines fotos tan maravilloses. Crec que no coneixia el teu blog.
bon escrit
i bona foto
salut estimada!
Publica un comentari a l'entrada