La fusta
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
dimarts, de novembre 16
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
8 comentaris:
Muestras del paso del tiempo, inmejorables las texturas.
un abrazo
Dios MOntse que bien te quedan siempre estas imágenes de texturas, el paso del tiempo está ahi, pero pareciera que para ti se muestran en todo su esplendor y tú nos lo trasmites con tu manera de mirar.
abrazote grandotote.
Les estries en la pell
marquen dies, temps...
En la fusta son solquets
que pluja i sol han obert.
............. Anton.
Molt ben captades aquestas textures, amb una foto hia una bona diversitat, saps captar lo que a molts de nosaltres ens passa desapercebut, una forta abraçada Montse
La fusta ens dona la possibilitat de entrar en un mon quasi de fantasia.
Una abraçada
Ui!! Has publicat tan d'hora que el teu post havia quedat a sota... i ara repassava i l'he vist! ;-))
Sembla que pots passar la mà per aquesta fusta i notar tot el que ha "viscut"... el fred, el sol, la pluja, el vent...
Has logrado una textura tan real, que parece que se toca. ¡Muy bonita Montse!
Un fuerte abrazo.
Es bella.
Quizás las arrugas, la vejez, la sencillez le da tanta belleza.
Expresiones
Piedra
Publica un comentari a l'entrada