Camps de Castella.
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
19 comentaris:
Quina pau que transmet...
em sembla sentir els moviments dels xais...
serviria de tractament antiestrés si la posem a l'escrptori de l'ordinador!
Me encanta la sencillez de líneas de esta fotografía.
Y la vida que hay en el núcleo...
Sencillamente, preciosa!
Un abrazo enorme, Montse.
M'agrada molt sa tranquilitat que transmateixes en aquesta foto,es xulisima, una abraçada
Que pasada Montse! me encanta...
Trasmite tantas cosas....soledad...la ardua tarea de los pastores, para que comamos esos ricos productos...y a la vez...trasmite luminosidad...vida...trabajo.
uffff, muy bonita Montse.
Abrazotesssssssss de incertidumbre por la crisis de mi comarca minera.
La línia tan horitzontal que separa el cel de l'herba... sense la menor elevació... em dóna sensació de soledat...
I els xais són iguals que els del meu Pessebre!! ;-)))
M'agrada molt la foto. Pot ser que a la línia de l'horitzó es vegi el pastor? Llavors la foto ja seria una passada. De totes formes, si non e vero é ben trovato.
Me parece realmente fantastica, ese verde, con el rebaño y ese cielo, muy buena composición...molt bona nit...
Impresionant la teva fot d'avui Montse. ES de una claretat i de una uniformitat aclaparadora. Com t'ho vas fer per que totes estiguésin quietes alhora? Gracies Montse Subirats. Ets una gran artista.
Olá Montse, bela fotografia Rural...Espectacular....
Um abraço
És bellísima, impecable. Cel, terra i remat formant un sol tot. Fins i tot semblaria aparèixer al fons una figura humana, potser el pastor que diuen.
Montse, realment es un ram de bens, amb aquest camp esplendorós de Castella. Es fantástica aquesta imatge per la seva senzillessa. M'agrada molt, felicitats.
Realmente bella, una serena imagen campestre.Un abrazo
Impecable. Sencilla en lo que muestras,brllante en su desarrollo. .Cómo es habitual en tu trabajo. Saludos Montse
excelente composición...
Un pastor gran com una formiga,
Gràcies per aquesta lliçó d'humilitat Montse!
IMPRESIONANTEEEEEEEEEEEEEEEEEE
SERENIDADDDDDDDDDD
me encanta este paisaje, me da realajada.
Gracias
hello!! amazing minimalism!! congratulations!!
que belleza, que tranquilidad, que paz... me encanta!!... me quedaría sentada toda la tarde solo mirando...
Com m'agrada aquesta imatge, Montse! I he vist una d'un prat amb cavalls que també, juntament amb aquesta m'han generat sentiments de tranquil.litat
Publica un comentari a l'entrada