Una gran sorpresa al verlo de pronto. Me pareció una representación abstracta que parecía un mar rompiendo, pero luego identifiqué al árbol que caía. Esto de los sentidos engaña bastante. Ocurrente foto.
Que lograda Montse! Ganas me dan de ir a dar un abrazo a ese árbol caído...y cierto es...que según la forma que tiene, da para pensar que puedan llegar a ser incluso varias cosas. Te dejo un besín, hoy cargadito de nieve y es que aquí el invierno no se quiere marchar, no nos da ni un minuto de tregua.En fin! es lo que hay. Muacks maestra
Montse, gràcies per tantes coses... per les paraules d'ajut i per que les teves fotos, sap, sap, sap, que em tenen el cor robat. Aquesta impressiona, jo no sé com t'ho fas per captar totes les sensacions que a mi em donen. Saps que no estic d'humor, L'agafo, tinc la idea sols falta escriure el que em fa sentir. I en moments com els que travesso és un bàlsam molt beneficiós el teu treball. Anton
Oh! Impressiona veure la diferència de color entre la fusta de dins i la de fora... veure com estava de jove i tendre i la neu l'ha partit...
Però una vegada vaig veure una soca. Un arbre que havien tallat, aixecava mig metro de terra només i començaven a brotar-li fulletes... Estava viu :-))
La natura de vegades és massa cruel amb ella mateixa, i aquest n'és un bon exemple. La fotografia és impressionant!!!, gairebé sembla transmetren's el dolor. Encara que jo arribi una mica tard, m'agrada saber que tornes a estar per aquí. ;)
14 comentaris:
Una gran sorpresa al verlo de pronto. Me pareció una representación abstracta que parecía un mar rompiendo, pero luego identifiqué al árbol que caía. Esto de los sentidos engaña bastante. Ocurrente foto.
Saludos
Que lograda Montse!
Ganas me dan de ir a dar un abrazo a ese árbol caído...y cierto es...que según la forma que tiene, da para pensar que puedan llegar a ser incluso varias cosas.
Te dejo un besín, hoy cargadito de nieve y es que aquí el invierno no se quiere marchar, no nos da ni un minuto de tregua.En fin! es lo que hay.
Muacks maestra
Ninguna imagen mejor que esta para representar el dolor lacerante de la muerte.
Besos.
El enquadrament que has triat li dona molta força a la imatge.
Una abraçada
Montse, gràcies per tantes coses...
per les paraules d'ajut i per que les teves fotos, sap, sap, sap, que em tenen el cor robat.
Aquesta impressiona, jo no sé com t'ho fas per captar totes les sensacions que a mi em donen.
Saps que no estic d'humor, L'agafo, tinc la idea sols falta escriure el que em fa sentir. I en moments com els que travesso és un bàlsam molt beneficiós el teu treball. Anton
La acción de una tormenta???, desgarrador!!!, casi duele al contemplar la imagen. Buen encuadre
Un abrazo
Montse que bien has captado la furia y el poder que tiene la naturaleza
Precioso dealle como todos los tuyos
¡Que imagen luminosa!
Un abrazo.
Antón.
Oh! Impressiona veure la diferència de color entre la fusta de dins i la de fora... veure com estava de jove i tendre i la neu l'ha partit...
Però una vegada vaig veure una soca. Un arbre que havien tallat, aixecava mig metro de terra només i començaven a brotar-li fulletes... Estava viu :-))
Ja vaig fe bé ja, quan em vaig desdir de posar fotos al meu blogg. Amb tu no es pot pas competir!!!
Una forta abraçada, maca.
una bellíssima imatge dels impactants estralls d'una mort...
malgrat sigui la d'un arbre, sents els sentiments colpejats !!!
fa pensar, fa sentir, fa..., tantes coses, Montse, que a voltes faltan paraules per explicar les teves fotos !!
unpetó enorme
Perfectes colors i textures!! Molt ben vista!
Salut!
Como siempre, la luz que sabes captar en tus encuadres, es lo más impactante! Es espectacular. Besos!
La natura de vegades és massa cruel amb ella mateixa, i aquest n'és un bon exemple.
La fotografia és impressionant!!!, gairebé sembla transmetren's el dolor.
Encara que jo arribi una mica tard, m'agrada saber que tornes a estar per aquí.
;)
Publica un comentari a l'entrada