Un món de petites il.lusions.

dijous, de febrer 11

TRONC FET ESTELLES


El pes de la neu ha fet troncar l'arbre.

14 comentaris:

josé luis ha dit...

Una gran sorpresa al verlo de pronto. Me pareció una representación abstracta que parecía un mar rompiendo, pero luego identifiqué al árbol que caía. Esto de los sentidos engaña bastante. Ocurrente foto.

Saludos

Sara ha dit...

Que lograda Montse!
Ganas me dan de ir a dar un abrazo a ese árbol caído...y cierto es...que según la forma que tiene, da para pensar que puedan llegar a ser incluso varias cosas.
Te dejo un besín, hoy cargadito de nieve y es que aquí el invierno no se quiere marchar, no nos da ni un minuto de tregua.En fin! es lo que hay.
Muacks maestra

Cuspedepita ha dit...

Ninguna imagen mejor que esta para representar el dolor lacerante de la muerte.

Besos.

Jan Puerta ha dit...

El enquadrament que has triat li dona molta força a la imatge.
Una abraçada

rebaixes ha dit...

Montse, gràcies per tantes coses...
per les paraules d'ajut i per que les teves fotos, sap, sap, sap, que em tenen el cor robat.
Aquesta impressiona, jo no sé com t'ho fas per captar totes les sensacions que a mi em donen.
Saps que no estic d'humor, L'agafo, tinc la idea sols falta escriure el que em fa sentir. I en moments com els que travesso és un bàlsam molt beneficiós el teu treball. Anton

Ángel ha dit...

La acción de una tormenta???, desgarrador!!!, casi duele al contemplar la imagen. Buen encuadre
Un abrazo

Odel ha dit...

Montse que bien has captado la furia y el poder que tiene la naturaleza
Precioso dealle como todos los tuyos

Antón de Muros ha dit...

¡Que imagen luminosa!

Un abrazo.

Antón.

Assumpta ha dit...

Oh! Impressiona veure la diferència de color entre la fusta de dins i la de fora... veure com estava de jove i tendre i la neu l'ha partit...

Però una vegada vaig veure una soca. Un arbre que havien tallat, aixecava mig metro de terra només i començaven a brotar-li fulletes... Estava viu :-))

Montserrat Sala ha dit...

Ja vaig fe bé ja, quan em vaig desdir de posar fotos al meu blogg. Amb tu no es pot pas competir!!!
Una forta abraçada, maca.

Baba ha dit...

una bellíssima imatge dels impactants estralls d'una mort...
malgrat sigui la d'un arbre, sents els sentiments colpejats !!!

fa pensar, fa sentir, fa..., tantes coses, Montse, que a voltes faltan paraules per explicar les teves fotos !!

unpetó enorme

consuelo ha dit...

Perfectes colors i textures!! Molt ben vista!
Salut!

rosavioleta ha dit...

Como siempre, la luz que sabes captar en tus encuadres, es lo más impactante! Es espectacular. Besos!

- assumpta - ha dit...

La natura de vegades és massa cruel amb ella mateixa, i aquest n'és un bon exemple.
La fotografia és impressionant!!!, gairebé sembla transmetren's el dolor.
Encara que jo arribi una mica tard, m'agrada saber que tornes a estar per aquí.
;)

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...