Quina llàstima que tractant-se d'una església romànica no tinguin pressupost per a una correcte manteniment. Malgrat tot, hem de mirar la part positiva resultant que és aquesta magnífica fotografia, d'una nitidesa extrema. Potser si l'hagués estat en perfecte estat de conservació no hauries obtingut un resultat tan excel·lent. Petoneeets. =)
PD. Molt curiós! La paraula de comprobació és: ressem
quina meravella de fusta vella clavetejada. la nitidesa, és tanta, que amb la mirada, sents el relleu de les vetes de la fusta, com si les toquessis amb els dits !!
l'entrada, encara que més tardana, ha valgut la pena, esperar-la : és simplement ... genial
7 comentaris:
¿pero como consigues arrancar estas texturas???. Bellísima imagen. Por cierto vienes con un poco de retraso, ¿no? ;-))))
Un abrazo
Hermosa toma y cruda denuncia... señalando la seca textura de un bien patrimonial con décadas de abandano. Qué lastima de puerta! Un abrazo.
Menuda nitidez y calidad que tiene esta imagen. Muy buen trabajo. Un saludo.
Quina llàstima que tractant-se d'una església romànica no tinguin pressupost per a una correcte manteniment.
Malgrat tot, hem de mirar la part positiva resultant que és aquesta magnífica fotografia, d'una nitidesa extrema.
Potser si l'hagués estat en perfecte estat de conservació no hauries obtingut un resultat tan excel·lent.
Petoneeets.
=)
PD. Molt curiós! La paraula de comprobació és: ressem
quina meravella de fusta vella clavetejada.
la nitidesa, és tanta, que amb la mirada, sents el relleu de les vetes de la fusta, com si les toquessis amb els dits !!
l'entrada, encara que més tardana, ha valgut la pena, esperar-la : és simplement ... genial
una forta abraçada
No se te resiste ninguna puerta, eh!
Tremendo encuadre, casi se puede tocar desde aquí... o al menos a mi me quedan las ganas.
Besos, guapa!
Aquest és sublim ...
fusta tatuat maquinari ... com joies en un cos
Publica un comentari a l'entrada