Un món de petites il.lusions.

dimecres, de novembre 18

TRONCS TALATS


La seva ombra.

9 comentaris:

Montserrat Sala ha dit...

Auesta escorça tan nítida, al objectíu de la teva càmara, i les empremtes de la serra mecànica, conformen una imatge original, de tardor, i amb el segell d'una fotògrafa genial. Et felicito ben cordialment i emb sana enveja.

Angel Corrochano ha dit...

Vida, muerte, sombras. Los elementos de la naturaleza tienen su lenguaje propio. Tú los reflejas en tus detalles admirablemente.

Un abrazo

Ricardo ha dit...

Que magnifica perspectiva de textures.
Una salutació

Assumpta ha dit...

M'encanta com ho has presentat!! Es veu la part tallada i com n'és de diferent la seva textura per la superfície (jajaja ostres!! no tinc vocabulari de res de la natura!! Ara veig que la Montserrat diu "escorça", és veritat :-))

En tot cas, una d'aquelles fotos que jo dic "típicament Montse" amb una forma especial de presentar-nos allò que veus! :-)

Petooons!!

assumpta ha dit...

La seva pròpia ombra sembla voler deixar constància del que li ha succeït, dibuixant les dents de serra homicida.

Una nitidesa perfecta. Una altra gran fotografia. Felicitats.

Odel ha dit...

Excelente y nitido detalle, me encantan las texturas,son preciosas Montse

Unknown ha dit...

Una gran fotografia, sense dubte.
Una abraçada

Sara ha dit...

IMPRESIONA! es muy muy bonita y me parece muy dificil conseguir esta imagen, pero que muy dificil y tú....ala como siempre....así sin más...nos dejas otro precioso detalle de la madera.
Abrazotes

Mediterráneo ha dit...

Si dejo echar a volar mi imaginación, se me antoja ver que la sombra es la sierra que le corto, que le quito la vida... despues de tantos años siendo arte y parte del bosque.

Es una lectura libre de uno de tus detalles.
Todos miramos, pero no todos vemos lo mismo.

La fotografía genial, como nos tienes acostumbrados... mi querida Montse.

Besos desde mi puerto.

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...