Faig un paréntesi en les meves imatges de la tardor per dedicar la d'avui a recordar que hi ha
moltes persones que viuen amb aquesta malaltia tan poc reconeguda i que cal fer-los "visibles".
Sobre la imatge: La llum que hi ha al final d'aquest difícil camí, la veig com el símbol moltes persones que viuen amb aquesta malaltia tan poc reconeguda i que cal fer-los "visibles".
de l'esperança què, aviat els arribarà l'ajuda que necessiten.
Mireu l'anunci que aviat sortirà per algunes cadenes de televisió.
10 comentaris:
Hola Montse, bona nit moltes gracies per el teu comentari, el encuadre y perspectiva m´agraden molt.
Salut.
L'esperança no s'ha de perdre mai, mai.
felicitats per la imatge, i sobretot per sensibilitzar amb ella, una causa tan important com aquesta enfermetat.
petons.
Bon dia Montse. Es colpidor el testimoni que ens snvies. El comprec molt bé. quand no hj ha respostes, l'esperança es perd.
Has escogido una foto que expresa el sentido y la sensibilidad sobre esta realidad que existe y es necesario dar a conocer.
Un fuerte abrazo!
M'agrada la foto, és adient. L'indret on està feta és un dels meus preferits: l'homenatge al W. Benjamin a Portbou, no?
Acabo de llegir el teu correu. Gràcies
http:miradordones.blogspot.com
Una imagen que refleja un camino duro. Siempre con la esperanza de alcanzar la luz, enmarcada con el buen deseo tus palabras, me uno a ellas.
Abrazos desde mi puerto.
Me uno a ti Montse, entrada dura pero a la vez preciosa, llena de sensibilidad y generosidad, como no podía ser menos en maestra como eres tú; ahora también una gran maestra del corazón y los sentimientos.
La imagen descriptiva totalmente
un besín
Dura realitat!! Ben pensada i molt ben captada aquesta imatge!!
Salut!
Muy bien escogida, La luz al final del esfuerzo y la dificultad.
Lo que se haga para vencer esta enfermedad ayuda a la esperanza.
Salut
Publica un comentari a l'entrada