Mosteiro de San Xoán de Poio. - Pontevedra.
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
13 comentaris:
segueix agradant-me moltíssim el teu blog,
malgrat no escrigui mai, el visito assiduament.
veus la vida en unes imatges meravelloses !!!
(baba)
Los detalles que capturas siempre me sorprenden. Esas pequeñas o grandes cosas que nos suelen pasar desapercibidas, tu las muestras con toda su magnitud e importancia. Genial
Un abrazo
M'atrauen els paviments, en fotografío molts, encara que hi hà gent que diu " no sé qué li veus". Es igual, no cal donar explicacions. Aquesta foto teva té una textura i una llum magnífiques.
Ostres, Montse!! :-))
La foto és clara i nítida com sempre ho són les teves... però a mi m'ha fet riure perquè en un terre així, al Seminari de Tarragona, vaig ensopegar i em vaig fer un esguinç al menisc :-))
En fi, que la foto és tan bona que jo ja m'hi he vist... però sense ensopegar!! :-)
Olá Montse, belos detalhes desse belo pavimento...Espectacular....
Um abraço
caramba que sencilla y que bonita, una muy buena mirada, me cautiva la tetura de esta foto y su limpieza, sin brillos ni sombras, es rotunda en su extraña belleza. Siempre te digo que me gusta tu atención por los detalles pero es que es así. abrazos
A mi també m'admira que sapigueu veure detalls a tot arreu. Jo també miro les teves fotos en silenci, però ni que sigui de tat en tant m'agrada donar senyals de vida.
HOLA, BUSCANT LA SIMETRIA...
SALUT
JOAN
Hola bonica, caram !!!!sencillament encantadora, les seves lineas i colors estan ben trobades.
Gracies pel teu comentari, si tens raò en el que dius, es un museu ple de posibilitats a la hora de fer fotografies i si, vagis quan vagis sempre es diferent, la llum, el temps, l´hora tot fa que cada mirada sigui un altre i clar, no pots resistir de treure la camera.
Un petonasssssss
Preciosa composicion,me gusta mucho la simetria que has logrado
No te pierdes nada ;-)
Tienes un radar en cada ojo ;-)
Un abrazo.
Antón.
Magnífica! Un encert l'exposició, la composició i el tractament.
M'agrada aquest empedrat!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada