La fantasia i la realitat s'abracen i canvien impressions.
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
8 comentaris:
Es como si estuvieran manteniendo una conversación tan tranquilamente. Bien vista.
Un abrazo
Face to Face
si parece una imagen simpatica
saludos moza
Que le estara contando....
Simpatica y divertda imagen
Pues si que es simpática si....que se contarán con tanto interés....tú que te acercaste tanto a ellas, no escuchaste su conversación? cuenta algo, cuenta....
Muy original y bonita.
Un abrazote
Estupenda y deliciosa toma Montse
Jajajaja és boníssima!! Quan l'he vist el somriure ha estat immediat!! :-))
Diria que són dues amigues que es troben, s'abracen i comencen a xerrar de les seves coses :-))
MONTSE.-No s´i t vas escoltar el que jo... ET FELICITO per el que poses... Te les robaria totes, é un dir. Anton--- Ho he pblicat a Rebaixes
25 – 5 – 09
- Que et pegui amb el martell al genoll
i et doni vida ?
Ai, Ninot que vols ser
com el teu creador...
Ara li preguntes ....-.
- Per què tinc ulls vidriosos ?
Per què no puc olorar?
Per què la llengua calla,
no tinc el dot de parlar.
Soc Ninot sols de presència,
soc cartró amb pinzell pintat...
Donam les teves ulleres
que pugui agrair el mirar.
Infon-me ànima a les galtes
per riure i per plorar.
Está genial Montse. Qué graciosa. Estabas en el momento oportuno.
Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada