Sant Feliu de Pallarols-La Garrotxa.
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
divendres, de novembre 16
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
7 comentaris:
Yo estuve el año pasado en la Garrotxa! Era este tiempo tambien... que bonita la Fageda d'en Jordá, verdad? Esta foto tuya podría ser en cualquier parte, pero al situarlo en un lugar lo puedo apreciar de otra manera! Buen finde!
decididamente el otoño te ha atrapado, en mi tierra las tonalidades de los bosques son sorprendentes (Béjar, salamanca)y ahora que lo pienso aun no he disparado al monte. saludos brujos
M'encanta aquesta foto. Semble que estiguis dins les fulles ... Ideal per la tardor.
Aquesta fotografia em recorda la meva infantesa, recordo quan caminava pels carrers, trepitxant i arrosegant les fulles, a mi em semble que ara no n'hi ha tantes.
Fins aviat.
Que bello puede ser el caos!!!.
;-D
Veo que el otoño sigue dando de sí. Hay que aprovecharlo, que ya nos queda poco, y tú lo haces de maravilla.
Un saludo.
hola Montse, parece una foto facil, pero no debe de serlo tanto, a mí y mira que lo intenté no me salió igual. lo he probado con la oja seca, humedecida por la helada de la noche anterior, con sol, al atardecer y bueno, no quedaron mal pero tampoco lo sufientemente bien como para irlas enseñando por ahí. Todo este rollo es para decir que a veces en la simpleza de las cosas que nos rodean se encuentra una belleza especial que por cotidiana ni reparamos en ella si no nos es mostrada expresamente. Es como las que tienes sobre el parque infantil
Publica un comentari a l'entrada