Un món de petites il.lusions.

dimarts, de novembre 20

ENYORANÇA

Perque em crida, em crida el vent
i jo el seguiré.
Se que això es un adeu
on no hi manquen plors
ni el soroll dels mots.
Imatge: Homenatge a la dona del pescador (L'Escala)
Text:Fragment de la canço "A Cavall del Vent" de'n Lluís Llach

6 comentaris:

fotosbrujas ha dit...

A mi me encanta disparar por la espalda " es como atratar el pasado de las gentes" en este caso de esta estatua . Me `parece una buena realización, tienes buenas fotos. Una cosa, si quieres venderlas, he encontrado al posibilidad de hacerlo online, en este enlace:
http://es.fotolia.com/partner/200487565
Parecen gente seria, yo me he apuntado, eso si de momento no he vendido nnguna, juajuajua, saludos brujos

kiti ha dit...

Montse!!! imatge i paraules fantastiques!! acords,

tot una imatge poema!!

Anònim ha dit...

Añoranza! Se siento esto viendo esta foto desde tu punto de vista. Has plasmado el sentimiento!

Anònim ha dit...

M'agrada molt els magnífics paisatges de l'escala, el seu entorn rural, i les magnifiques i extenses platges de sorra fina i aigua clara, les ruïnes gregues i romanes d'Empúries.
De la teva magnífica foto, només tinc elogis. M'encanta la composició, nitidessa, color... Et felicito. Es magnífica. Petons,

Al ha dit...

Magnifica, sin duda. Veo tu fotos como una especie de fragmentos de recuerdos, de tiempo y de tiempos, con algo que me lleva a la melancolía cuando las miro una tras otra. No se si será uno, que ya no rige, pero me pasa siempre que vengo.

Un beso.

Cèsar Pasadas ha dit...

Si sabessis quantes tardes he estat meditant al costat d'aquesta "senyora"...i a uns quants metres més al nord en el mateix carrer en el monument de "l'Escala a la Gent del Mar"... em porta bons i no tan bons records, però sobretot un aire de tranquilitat i tramontana alhora que em fa sentir bé!
Gràcies!

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...