Un món de petites il.lusions.

dimecres, de maig 16

ESCORÇA I FULLA


El tronc no la vol deixar anar.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Apa Montse! Què guapa! Em recorda a aquella foto de l'escorça per la riquesa de matisos. Una passada també el comentari.
Ara per donar-li un toc d'humor i d'anada d'olla... per un moment m'ha semblat que la fulla era l'orella d'un trol (sí, aquells del David el nomo!). Li veus la cara?

Manuel Tendero Gil ha dit...

hola estupendas esta ultimas fotos un saludo

Angel Gomila ha dit...

quin color més maco està agafant el teu blog últimament, jeje

Anònim ha dit...

Te rao la Laura es veu una cara.
Preciosa en color , llum i els comentaris molt acertats.
Un petoooooo

C. Miro

Anònim ha dit...

hola montse, esta foto me gusta particularmente, es de esas que te hacen pensar que ves en ellas, estrujarte las neuronas y forzar la imaginación: que no te lo den todo hecho (a parte de que aunque es mi tipo de foto favorita), y como dicen laura y "anonimo" puedes extraer algo parecido a la cara de alguien (enlaces neuronales dicen... pero es imaginación en estado puro)

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...