Hola Gloria, No m'importa gens, tot al contrari, m'afalaga molt veure que aquesta mirada, t'ha despertat aquest dessig de pintar-la... Això sí, després la vull veure. Una abraçada.
hola montse, soy pepe, me han gustado mucho tus fotos. A veces los objetos tienen historias que contarnos. La historia de la aigüera que tu retratas no la conocemos, pero me recuerda la casa de Nerpio, donde pusimos una igual, que si hablara contaría historias interesantes, porque procedía de Turquia, pasó por una masía de Girona, y ahora está en la Sierra del Segura.
Estic mirant-les totes de cop, ja anire fent comentaris, pero aquesta m'ha fet parar, la lletera, de petita anava a buscar la llet cada dia...el fregall d'espart amb el que rentava plats, encara recordo el tacte aspre ...i el sabo,normalment fet a casa... quants records... molt evocador. felicitats per les fotos, es nota que has trobat la teva vocacio.ptons.
6 comentaris:
Quina composició mes evocativa!!!!!
Quin bodegó rústic més maco... per pintar-lo. T'importa que me la guardi i ho intenti?...
Hola Gloria,
No m'importa gens, tot al contrari, m'afalaga molt veure que aquesta mirada, t'ha despertat aquest dessig de pintar-la... Això sí, després la vull veure.
Una abraçada.
hola estupendas fotos enhorabuena un saludo
hola montse, soy pepe, me han gustado mucho tus fotos.
A veces los objetos tienen historias que contarnos.
La historia de la aigüera que tu retratas no la conocemos, pero me recuerda la casa de Nerpio, donde pusimos una igual, que si hablara contaría historias interesantes, porque procedía de Turquia, pasó por una masía de Girona, y ahora está en la Sierra del Segura.
Estic mirant-les totes de cop, ja anire fent comentaris, pero aquesta m'ha fet parar, la lletera, de petita anava a buscar la llet cada dia...el fregall d'espart amb el que rentava plats, encara recordo el tacte aspre ...i el sabo,normalment fet a casa... quants records... molt evocador. felicitats per les fotos, es nota que has trobat la teva vocacio.ptons.
Publica un comentari a l'entrada