Tots els colors de tu i un sol color.
Ara que saps que ni la mar ni el vent
no repeteixen mai el mateix so
i que el silenci no és un pou eixut,
pots ben reprendre sense por costums
mig oblidats, projectes i desigs.
Tot es mesura des d'aquest present
que tens al cap dels dits, i és un ocell
sorprenentment agosarat i viu.
Interludi de Miquel Martí i Pol.
4 comentaris:
Preciós aquest poema d'en Martí i Pol...
"Tot es mesura des d'aquest present
que tens al cap dels dits, i és un ocell
sorprenentment agosarat i viu".
Realment el present és l'únic que tenim segur, aprofitem-lo per fer tot el que ens faci feliços!
Petonets, Montse.
Excel·lent il·lustració del poema de Martí Pol.
Una forta abraçada Montse i que tinguis una bona setmana
Molt ben trobada la foto per il·lustrar aquest poema. Viure el present no sempre és fàcil. Tant el passat com el futur a vegades ens acaparent el pensament, però finalment, l'experiència ens diu que és el més gratificant. M'agrada molt aquesta comparació amb l'ocell agosarat i viu... ben bé així.
El groc del retorn, el roig de la passió, el blau de la nit, el lila de la igualtat, el verd de l'esperança. Tots els colors prenen forma.
Publica un comentari a l'entrada