El camp no seria el mateix sense l'arbre ni l'arbre seria el mateix sense aquest camp que l'envolta. Es complementen a la realitat i també en la nostra ànima.
Quina foto més bonica...Aquest arbre presideix aquests camps ja amb tantes tonalitats de verds, de plena primavera...He intentat esbrinar quin arbre és, potser una olivera? però no n'he tret l'entrellat. Potser perquè m'ha recordat la cançó d'en Serrat: "Per el pujol, on surt el sol cada matí de primavera desafiant grop i llevant i trobareu una olivera"
5 comentaris:
Refugi pels ocells, ombra de descans.
L'encant indescriptible de la solitud!
Magnífica foto Montse.
Una forta abraçada
El camp no seria el mateix sense l'arbre ni l'arbre seria el mateix sense aquest camp que l'envolta. Es complementen a la realitat i també en la nostra ànima.
Quina foto més bonica...Aquest arbre presideix aquests camps ja amb tantes tonalitats de verds, de plena primavera...He intentat esbrinar quin arbre és, potser una olivera? però no n'he tret l'entrellat. Potser perquè m'ha recordat la cançó d'en Serrat:
"Per el pujol, on surt el sol
cada matí de primavera
desafiant grop i llevant
i trobareu una olivera"
Petonets.
N'hi ha pocs i se sent important.
Publica un comentari a l'entrada