Com la flor de la magrana,
queia bé al bosc i al jardí;
los més vells la duien plana,
los més joves de garbí;
des de Nàpols a Marsella
no floria un port sense ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.
Jacint Verdaguer.
4 comentaris:
Quins colors!, i quina sensació de tacte de llana.
Excel·lent i colorista detall amb els sensacionals versos de mossèn Cinto.
Una abraçada Montse
Bonica foto, a l'hivern devia abrigar força...En els seus orígens la barretina vermella era signe de servent o mosso i els senyors i amos, portaven la barretina musca (lila)...
Petonetsm , Montse
M'has fet somriure!!!
Les barretines sempre m'han agradat. I els versos de Mossèn Cinto també. :)
Publica un comentari a l'entrada