Ben daurat i a punt de segar...Hi ha llocs que ja ho han fet. Quan jo era petita, anàvem als camps a veure com segaven i després corríem pels rostolls i acabàvem amb els peus ben esgarrinxats, com que anàvem amb espardenyes de betes...Però que bé que ens ho passàvem!
"Dins la llavor, latent, el crit que es desarrela i aquell neguit amb què es desengruna tota espera" Montserrat Abellò.
He trobat un fragment molt bonic d'un poem de Marius Torres:
Si m'haguessis fet néixer gra de blat, que seria senzill d'arribar a ser una espiga! Llucar, créixer, florir en l'aire assolellat, entre olivers, en una terra antiga.
5 comentaris:
La teva capacitat per anar dùn color a un altre sense perdre un bri de bellesa, es formidable.
Una forta abraçada Montse
El color del blat daurat és tan bonic, que a vegades sembla lluminós i tot.
Una abraçada, Montse!
"...Amb nova falç comencem a segar..." El blat espriuà.
Ben daurat i a punt de segar...Hi ha llocs que ja ho han fet. Quan jo era petita, anàvem als camps a veure com segaven i després corríem pels rostolls i acabàvem amb els peus ben esgarrinxats, com que anàvem amb espardenyes de betes...Però que bé que ens ho passàvem!
"Dins la llavor, latent,
el crit que es desarrela
i aquell neguit amb què
es desengruna tota espera"
Montserrat Abellò.
Petonets. Montse.
He trobat un fragment molt bonic d'un poem de Marius Torres:
Si m'haguessis fet néixer gra de blat,
que seria senzill d'arribar a ser una espiga!
Llucar, créixer, florir en l'aire assolellat,
entre olivers, en una terra antiga.
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada