Un món de petites il.lusions.

dijous, de maig 8

LA BARRETINA





Com la flor de la magrana,
queia bé al bosc i al jardí;
los més vells la duien plana,
los més joves de garbí;
des de Nàpols a Marsella 
no floria un port sense ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.

Jacint Verdaguer.

4 comentaris:

novesflors ha dit...

Quins colors!, i quina sensació de tacte de llana.

josep ha dit...

Excel·lent i colorista detall amb els sensacionals versos de mossèn Cinto.
Una abraçada Montse

M. Roser ha dit...

Bonica foto, a l'hivern devia abrigar força...En els seus orígens la barretina vermella era signe de servent o mosso i els senyors i amos, portaven la barretina musca (lila)...
Petonetsm , Montse

Carme ha dit...

M'has fet somriure!!!

Les barretines sempre m'han agradat. I els versos de Mossèn Cinto també. :)

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...