Un món de petites il.lusions.

divendres, de febrer 7

L'ALZINAR I L'AGLÀ


I la Carme afegeix:

Sota  l'alzina,  damunt  l'hamaca, escrivim la joia  dels  colors  vermells, i riem la claror que  garbellen els verds.  Com peces  d'un  puzzle gegant, les fulles per terra fan una estora, acollidora. Sobre l'hamaca, els ulls et riuen, les mans em busquen.

Vibra el moment, sense aturar-se. 

Juga a la campaneta la ning-ning, la vida, amagant-nos els instants de goig perquè no puguem trobar-los:  fred,  fred...

6 comentaris:

M. Roser ha dit...

Quin bé de Déu d'aglans...Recordo que de petita, ens les menjàvem, com els garrins, he, he...
Bon cap de setmana, Montse.

XeXu ha dit...

I per aquí ha passat un esquirol!

Sara ha dit...

PRECIOSA, sencillamente perfecta, irradia naturaleza...hermosa la encina.
Mi abrazotedecisivo y buen fin de semanap1 238324

novesflors ha dit...

Les alzines, junt amb les oliveres, són dels meus arbres preferits. Tenen una bellesa quasiancestral.

sa lluna ha dit...

M'has fet recordar quan era perqueña i ens els menjàvem com a pipes.
Bonica foto plena de records.

Aferradetes i bon dilluns! :)

sa lluna ha dit...

* quan era petita, volia dir ufff!

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...