Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
8 comentaris:
Sempre m'han agradat els carrers amb llambordes. Em semblen autèntiques obres d'art. Un treball increïble...
i com mai porto talons, cap problema!
Bon divendres!
Bessets.
Mirar al terra també està molt bé, a vegades s'hi troben coses espectaculars!!
M'encantes les llambordes (poques) que hi ha a les ciutats i pobles.
T'ha quedat un autèntic luxe visual.
Una abraçada
La sinuosidad de las líneas quita dureza al detalle, me gustan esas calles adoquinadas, comprendo que puedan ser una tortura para mucha gente, pero las ciudades adoquinadas parecen que conservan el gusto por preservar su historia.
Un abrazo Montse
Detalle tras detalle, asi se construyen los años y las vidas.
És com una pell antiga de les ciutats i pobles, no tots la conserven, però quan la trobem és com trobar allò autèntic que perdura.
És tot un goig veure que encara podem admirar carrers com aquests...
Recordo quan hi passaven carros,que si el carrer estava moll, els animals relliscaven...
Gràcies per un retall de l'ahir.
Petonets.
Estas escenas me encantan...calles empedradas, ventanas, puertas, puentes, todos los detalles que tú magistralmente siempre nos regalas.
Mi abrazotedecisivo de fin de semana.
Publica un comentari a l'entrada