Un món de petites il.lusions.

dimecres, de gener 9

REFLEXIÓ SOBRE EL M0MENT QUE VIVIM



Ens trobem encallats al fons del riu.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Com les pedres de la llera...

Ara no sé si és millor que una riuada tempestuosa ens desencalli o no... :)

Malgrat tot, bon dia!

josep ha dit...

Totalment d'acord Montse, i afegiria que, amb un pes excessiu per poder surar novament.
Una abraçada

sa lluna ha dit...

Tot té un moviment, de vegades massa ràpid, d´altres més lent, però n´estic convençuda que treurem el cap.

Aferradetes!

novesflors ha dit...

Una imatge metafòrica la mar d'apropiada.

M. Roser ha dit...

És un moment una mica cantellut, sí, però així com l'aigua amoroseix les pedres, entre tots/es farem un país bonic, perquè sí!!!
Petonets.

Sara ha dit...

Desde luego una pedazo de entrada...que fotaza para reflexionar sobre los momentos que vivimos, lo dice TODO...pero ese agua clara siempre reflejará los güijarros más hermosos...hay que ver el lado positivo mi querida amiga.
Abrazotedecisivo ya instalada en la normalidad después del rico descansito.

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...