Un món de petites il.lusions.

dimarts, de gener 15

LES PEDRES DEL CAMÍ



De les ensopegades, gairebé sempre, se n'apren.

i  la Carme afegeix:

Fluint com l'aigua
lentament allisem
qualsevol pedra.

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Fluint com l'aigua
lentament allisem
qualsevol pedra.

Bon dia Montse, aquest teu blog és una inspiració permanent!

josep ha dit...

Montse ets una caminant incansable. Les teves fotos de natura son sensacionals. Espero que no fos una ensopegada forta.
Una abraçada

Angel Corrochano ha dit...

Pues tiene una pinta de estar fría, fría, muy fría ...
Que bonito detalle
Un abrazo montse

sa lluna ha dit...

Que no siguin massa grans per perdre l'equilibri per sempre, que servisquen també com a suport per aixecar-se, per aprendre de cada ensopegada on poder trepitjar per seguir el camí.
Preciosa foto!!

Bon dia...aferradetes!

Fernando Santos (Chana) ha dit...

Excelente fotografia....
Cumprimentos

Sara ha dit...

Preciosa, hoy tú y yo andamos entre piedras...las mias un poquito más grandes...pero piedras al fin y al cabo. La foto sensacional.
Te dejo mi abrazotedecisivo

M. Roser ha dit...

I alguns "codadells" estan ben allisats...l'aigua amoroseix les pedres.
Petonets.

Assumpta ha dit...

No sé com ho fas, però les teves fotos tenen moviment! Es veu ben bé com l'aigua circula entre les pedres, es pot sentir el soroll alegre que fa!! :-))

Assumpta ha dit...

Montse, t'he robat aquesta foto!! :-))

http://cristreireus.blogspot.com.es/2013/01/dolls-daigua-viva.html

Gràcies!!!!

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...