Jo me'n vaig de viatge per sentir viu el temps -tots els temps-, per sentir-me viu en el temps.
...Sabent-me algú que es fa més ell mentre va de viatge, perquè el viatge
li permet deixar-se seduir l'ànim i l'ànima pel que l'envolta,
li permet el gaudi permanent de cada instant, fins i tot dels somnis.
Viure l'efímer com a totalitat del ser.No importa on, ni cap a on.
(Fragment del llibre "Seduccions de Marràqueix" de Josep Piera)
4 comentaris:
Em sento identificada totalment amb el fragment.
La foto, barreja entre progrés i història, futur i passat, mitjà i finalitat.
Bon dia!
Bessets.
Montse,
Es la primera vegada que et visito (imperdonable) i el que he vist m'ha agradat molt. Seguiré passejant-me per casa teva i et col·locaré en el meu blog-roll per visitar-te sovint.
Una abraçada i fins la propera
Excelente imagem....
Cumprimentos
Una bonica foto, sembla que l'avió hagi de passar ran del campanar...
Petonets Montse.
Publica un comentari a l'entrada