Tota la calda del migdia havia quedat enganxada a la part de damunt de les fulles.
Per la banda de davall, eren un llençol clapat de foradets de sol i de llustres gloriosos
que convidaven al somni.
(fragment del llibre "Colors de Mar" de Maria-Antònia Oliver)
6 comentaris:
Si està bé sota aquest llençol de llum!
Bon dia, nina!
Bessets
Només de veure'l ja dóna calma, com si ens l'haguéssim pres en infusió... el til·ler sencer!
Un tast d'imatge,
infusió de til·ler.
Me'n bec la llum.
Un poco de naturaleza en vena sería un antídoto perfecto a este mundo descontrolado
Un abrazo Montse
M'encanta aquest llençol ple de llum i vida.
Una abraçada
Peró segur que feia una bona ombreta,
encara que algun raig de sol es colés per algun des foradets del llençol...
Petons.
Em fa gràcia que jo pose paraules a les imatges i tu poses imatges als mots ;) i ho fas molt bé.
Publica un comentari a l'entrada