Un món de petites il.lusions.

dijous, d’octubre 11

UN LLENÇOL CLAPAT DE FORADETS




Tota la calda del migdia havia quedat enganxada a la part de damunt de les fulles.
Per la banda de davall, eren un llençol clapat de foradets de sol i de llustres gloriosos
 que convidaven al somni.

(fragment del llibre "Colors de Mar" de Maria-Antònia Oliver)

6 comentaris:

sa lluna ha dit...

Si està bé sota aquest llençol de llum!

Bon dia, nina!
Bessets

Carme ha dit...

Només de veure'l ja dóna calma, com si ens l'haguéssim pres en infusió... el til·ler sencer!

Un tast d'imatge,
infusió de til·ler.
Me'n bec la llum.

Angel Corrochano ha dit...

Un poco de naturaleza en vena sería un antídoto perfecto a este mundo descontrolado
Un abrazo Montse

josep ha dit...

M'encanta aquest llençol ple de llum i vida.
Una abraçada

M. Roser ha dit...

Peró segur que feia una bona ombreta,
encara que algun raig de sol es colés per algun des foradets del llençol...
Petons.

novesflors ha dit...

Em fa gràcia que jo pose paraules a les imatges i tu poses imatges als mots ;) i ho fas molt bé.

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...