Sempre m´han agradat el cactus. És per a mi la imatge de la supervivència i, al mateix temps, de com -amb molt poquet- un pot lluir meravellosament. Bon dia Montse!
Preciosa foto. Conosco bien algún familiar cercano de esta opuntia,o parecida, de una tonta caida. La planta no tuvo la culpa, pero pican...¡que jode!. Un abrazo
7 comentaris:
Sempre m´han agradat el cactus.
És per a mi la imatge de la supervivència i, al mateix temps, de com -amb molt poquet- un pot lluir meravellosament.
Bon dia Montse!
Ah! M'he punxat tocant la pantalla de l'ordinador!
Preciosossss!!! m'encanten els cactus i aquests semblen taaaant reals!
Petons!
Uaaaaau!! Quina meravella!! Sembla que els tinguem aquí al davant, i quina força té la llum! :-))
Jo també quasi em punxe.
Preciosa foto. Conosco bien algún familiar cercano de esta opuntia,o parecida, de una tonta caida. La planta no tuvo la culpa, pero pican...¡que jode!. Un abrazo
Una bonica foto d'aquests cactus que són molt agraïts, ja que no s'han de cuidar gaire...i amb poca aigua passen.
Petons, Montse.
Publica un comentari a l'entrada