Un món de petites il.lusions.

divendres, de gener 13

LES TROQUES DE LLANA

 

Encara recordo, de quan era petita, aquell sorollet  tan característic de les agulles, dringat amb rapidesa,
i a la meva mare asseguda fent-me un jersei...I amb quina il.lusió l'estrenava quan el tenia enllestit!!   

12 comentaris:

Paco Sales ha dit...

Una pena que es vagi perdent aquesta feina que feien les nostres mares i avies, te ha quedat una fot amb una llum i colors molt bonics. Una abraçada Montse

Miguel Emele ha dit...

Formidable colorido. También me ha recordado a mi madre, siempre estaba haciendo punto o ganchillo. Un abrazo, Montse.

Mediterráneo ha dit...

Ay! Montse

Me acabas de recordar, que en una bolsa perdida en un armario, andan ovillos como los de tus fotos.
Son para una mantita para el sofá, tengo que retomarla... que estaba quedando bien guapa! jajajaja

Preciosa foto

Un abrazo, querida.

MIESFE - 64 ha dit...

Quin color tan espectacular te aquesta foto ,es el temps de aplicar-lo per fer bufandes

Una abraçada

Alba ha dit...

Els colors tenyeixen l'ànima agradablement. I si a sobre cobrim el cos de llana..... és ESTUPENDO!!!
Petonarros!

Semi ha dit...

Colorido,luz y ...tu arte = imagen de calidad garantizada. También a mí las lanas me traen recuerdos de cuando mis hijos eran proyectos de crios y mi su madre adornaba la espera con con lanas y agujas. Alguna vez, lo intenté... pero era un patoso. Un abrazo.
P.D.: Las imagenes anterioriores magnificas

Carme ha dit...

La meva mare també en feia i fins i tot jo n'havia fet, fa temps.

Una foto que fa goig, ara mateix m'hi posaria a fer córrer les agulles! Encara que ho tinc una mica oblidat.

novesflors ha dit...

Jo també he portat jerseis que em feia la meua mare. Bonics colors.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Amb tots aquests cabdells de llana barrejats, podríem fer un jersei de colorins preciós, i una bufanda que fes conjunt...i apa, que fes un bon fred per lluir-ho!
Petons,
M. Roser

Assumpta ha dit...

Aquí jo m'hi perdria!! M'hi passaria hores mirant i triant!! M'ho voldria quedar tot!! :-)))

Jo encara en faig de mitja. M'agrada molt, és súper relaxant. I en se fer sense mirar i tot :-DD

Vaig a ficar-me dins la teva foto... Fiiiiiiiiiiuuuuuuuu

Sara ha dit...

Que preciosa foto...que recuerdos cuando mi madre nos tejía todos esos jerseis...teníamos de todos los colores...cuanto tejió mi mami.

abrazotedecisivo y enhorabuena por la preciosa imagen

El porquet ha dit...

Quins colors, Montse! Una foto preciosa! Malauradament aquests treballs tan manuals han perdut prestigi i vigència.

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...