Un món de petites il.lusions.

dilluns, de novembre 28

EL CAMPANAR DE L'ESGLÉSIA DE LLESSUI


I el fracàs de les pistes d'esquí,
tancades el 1987 i ara tot queda com
un munt de ferralla rovellada.

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Estic mirant aquesta foto i tinc la pell de gallina.

Pell de gallina perquè la Vall d'Àssua és un racó privilegiat i al qual l'hi tinc molt d'afecte. M'hi escapo de tant en tant a gaudir-ne.

Pell de gallina perquè s'intueixen les costes que pugen cap al Montsent de Pallars, una muntanya que em meravella, ja que m'ha fet viure el millor i el pitjor de l'excursionisme.

Realment la ferralla que ha quedat en aquest indret és d'una tristesa i una decadència absoluta. La Vall Fosca ha patit una cosa similar (properament al meu blog!, apa la falqueta...)

Carme ha dit...

Sí, quina llàstima de muntanyes potinejades...

Sort que el campana ens consola i reconforta.

Sara ha dit...

Ya puedo escuchar el sonido de esas campanas en aquel paraje, debe de ser estrepitoso.Preciosa la imagen Montse.

Mi abrazotedecisivo

Semi ha dit...

Qué tristeza me produce el daño que se le infringe al naturaleza, en aras a la especulación. En nuestras islas también existen varios monumentos a la estupidez, y no aprendemos.

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...