Estic mirant aquesta foto i tinc la pell de gallina.
Pell de gallina perquè la Vall d'Àssua és un racó privilegiat i al qual l'hi tinc molt d'afecte. M'hi escapo de tant en tant a gaudir-ne.
Pell de gallina perquè s'intueixen les costes que pugen cap al Montsent de Pallars, una muntanya que em meravella, ja que m'ha fet viure el millor i el pitjor de l'excursionisme.
Realment la ferralla que ha quedat en aquest indret és d'una tristesa i una decadència absoluta. La Vall Fosca ha patit una cosa similar (properament al meu blog!, apa la falqueta...)
Qué tristeza me produce el daño que se le infringe al naturaleza, en aras a la especulación. En nuestras islas también existen varios monumentos a la estupidez, y no aprendemos.
4 comentaris:
Estic mirant aquesta foto i tinc la pell de gallina.
Pell de gallina perquè la Vall d'Àssua és un racó privilegiat i al qual l'hi tinc molt d'afecte. M'hi escapo de tant en tant a gaudir-ne.
Pell de gallina perquè s'intueixen les costes que pugen cap al Montsent de Pallars, una muntanya que em meravella, ja que m'ha fet viure el millor i el pitjor de l'excursionisme.
Realment la ferralla que ha quedat en aquest indret és d'una tristesa i una decadència absoluta. La Vall Fosca ha patit una cosa similar (properament al meu blog!, apa la falqueta...)
Sí, quina llàstima de muntanyes potinejades...
Sort que el campana ens consola i reconforta.
Ya puedo escuchar el sonido de esas campanas en aquel paraje, debe de ser estrepitoso.Preciosa la imagen Montse.
Mi abrazotedecisivo
Qué tristeza me produce el daño que se le infringe al naturaleza, en aras a la especulación. En nuestras islas también existen varios monumentos a la estupidez, y no aprendemos.
Publica un comentari a l'entrada