Un món de petites il.lusions.

dimecres, de novembre 30

DEIXAR-SE ANAR



8 comentaris:

Sara ha dit...

Impresionante...veo que también andais en contacto con esa naturaleza grandiosa.Que fotaza.

Abrazotedecisivo lleno de cariño

Odel ha dit...

Precioso contrastre del amarillo con la textura del agua

Assumpta ha dit...

És preciosa, preciosa... calma, descans... Em va genial per ara!! :-))

Faylinn ha dit...

Preciosas fotos.Me gusta tu blog.Saludos Michelle

Semi ha dit...

Qué día más maravilloso tuviste y que detalle tan sereno captaste. Me da mucha envidia de esa naturaleza de colores otoñales. Son encinas? Un abrazo

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Montse quins paisatges tan preciosos,
jo t'imagino amb la motxilla i una màquina de fer fotos d'aquelles grosses com les antigues i contemplant el paisatge per trobar la instantània més bella...
Els dos paisatges sembla que ens diuen : vine aquí, que això és tot pau i tranquil·litat...
Una abraçada,
M. Roser

Jan Puerta ha dit...

L'aigua sempre ens permet deixar-nos anar.
Una abraçada

Mediterráneo ha dit...

Que bella imagen! Dan ganas de meter la mano en el agua y que corra...

Un abrazo!

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...