Un món de petites il.lusions.

divendres, de maig 14

LA ROSA


Símbol de dolcesa i placidesa.

12 comentaris:

Montserrat Sala ha dit...

Que es pot dir de les roses, de la seva bellesa, del seu delicat perfum.
Fácils de conrear, molt resisitentes al fred i amb gran cantitat de varietats i colors. La "flor" per excelencia. que tinguis un bon dia Montse.

consuelo ha dit...

Preciosa composició!!!
Molt ben captada!!
Salut!

Roberto ha dit...

me gustan las rosas... (y las setas...)

Jordy ha dit...

Preciosa!! M'agrada molt. Quina maravella.
Felicitats per les ultimes entrades

Odel ha dit...

Una preciosidad de entrada y de rosa

Mediterráneo ha dit...

¡Que lindas!

Son símbolo de amores... dulces, cándidos, explosivos, con espinas y un olor muy especial.

Una rosa para ti, Montse.

Besos!

rebaixes ha dit...

Coixí preciós de perfum
resguardat per atalaies
que saben dels teus mèrits...
Et prestes a ma mirada
com donzella anhelant estima.
Tens quatre ciris que t'il·luminen,
quatre flams acollint la festa.
Rosa guardada en espera
d'exibir en gerro ta bellesa
o en el pit de noia verge
alegrar mirada altiva.
,,,,,,,,,,,,,,,,,,, Anton

Assumpta ha dit...

Ooooh!! És maquíssima!! Com obre els seus pètals rosats i, al costat, les petites, esperant a créixer :-))

Semi ha dit...

Solo falta el aroma para completar la placidez. Un abrazo

Paco Sales ha dit...

Fatastica composició d'aquesta rosa, m'agrada molt es desenfoc, i com diuen tans sols falta l'aroma. Una Abraçaa

Arte-amaia ha dit...

Bueno acabo de ver tus fotos de blogpost, me gustan mucho.

buena obra, buena toma, etc...

Felicdades!!!

Muchas gracias

Maria Rosa ha dit...

Hola Montse, en primer lloc agrair-te les teves paraules sobre l'entrevista que hem van fer amb motiu del premi "Bloog del dia" i men alegro que compartim formes de pensar al respecte d'aquest mon dels blogs.
Jo visito molt el teu blog perquè m'agrada el tractament que li dones a les magnifiques imatges i ets en part, la causa de que jo hem vagi iniciar en el meu blog, ja que quan encara no pensava a fer-ne cap, vaig veure la quantitat de missatghes que t'enviaba la gent i vaig quedar gratament sorpresa. Teni molt que ensenyar i podia aportar un gra de sorra dins d'aquest món desconegut, el qual hem feia molt de respecte.
Amb el temps he vist que es un món agraït, sa i amb persones molt generoses que aporten part del seu temps per valorar allò que fas i això aporta moltes satisfaccions.
Una abraçada i per cert, magnífiques aquestes roses.

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...