Els colors del camp a l'hivern.
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
dijous, de febrer 18
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
9 comentaris:
S'insinuen els penjollets, (que suposo que deuen ser com le s flors, però no ho sé) que m'encanten!
Ha sido un inverso intenso de fríos, de nieves, de lluvia... pero a mi me gusta, con sus árboles desnudos y dormidos, sus cielos grises y húmedos.
La primavera esta a la vuelta de la esquina(que este año como es tan atípico a ver si la vemos la cara) y podremos disfrutar de una explosión de colores, no? jejeje.
Me gusta ese saturado intenso que le has dado a la fotografía, donde el musgo y la hierba toman protagonismo.
Un beso y una flor.
Posdata: donde digo "inverso" quiero decir: INVIERNO
El subconsciente me traiciono, invirtiendo las palabras, jajajajaja
¡ay!
pues fijate que yo que suelo llevar muy mal los calores del verano, este año, no se por qué estoy deseando dejar atras el invierno, sus dias grises, sus arboles pelados de hojas...por fortuna ya anochece algo mas tarde. me gusta tu foto. besos
a l'hivern van aixecant les branques nues demanant abundor i tenen la bellesa d'ésser una promesa de futur rere la hivernada...
una bellesa a voltes oblidada, però que tu ens mostres. gràcies per fer-ho.
un fort petó
Montse, sembla que a l'hivern no hi pugui haver paisatge a fotografia i es ben el contrari, tu ho demostres amb els teus magnífics avellaners. Et segueixo com sempre molt d'aprop. Salutacions,
M'agrade la teva foto Montse. Tinc una envaja tan sana, que com no la cuidi molt, es farà dolenta. petons.
Un reflejo del invierno, que pronto ha de estallar en nueva fase de esplendor de colores y frutos.
Un abrazo.
Ai, mare meva jejeje jo, que visc a Reus, terra d'avellaners, i mai havia vist quelcom tan maco com la foto que ens mostres!!
I què bones són les avellanes mmmmm :-))
Publica un comentari a l'entrada