Castell de Gósol (Lleida)
Un món de petites il.lusions.
Dades personals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu de posts
Etiquetes
colors
(617)
Curiositats
(571)
Art
(210)
Artesanies
(197)
Flors
(184)
Arquitectura
(183)
L'aigua
(166)
Íntimes
(159)
Natura
(123)
El Mar
(115)
Tradicions
(108)
Fusta
(105)
Reflexions
(101)
Pedra treballada
(83)
Animalets
(78)
Desitjos
(73)
L'hort
(70)
Homenatge
(65)
Records
(65)
Barcelona
(62)
Portes
(62)
Escultures
(57)
Mirades al terra
(57)
La tardor
(53)
Primavera
(44)
Finestres
(42)
Mirades al cel
(42)
Modernisme
(40)
Escorces
(36)
Llocs de silenci
(35)
Poblets
(30)
Nens
(29)
Fruites
(26)
França
(24)
la dansa
(23)
Valladolid
(21)
Música
(20)
Aparadors
(19)
Íntimes Llibres
(18)
León
(16)
Ceret
(15)
Ciutats
(15)
Irlanda
(15)
Ponts
(15)
Terrassa
(14)
València
(13)
Màquines
(12)
Balcons
(11)
Lleugeresa
(11)
Orhipean-Ochagavia.
(11)
Madrid
(10)
Nadal
(10)
roques
(10)
Plantes
(9)
Pluja
(9)
Sardenya
(9)
el vi
(9)
Menorca
(8)
Mirades al terra.
(8)
Indignitats
(7)
el foc
(7)
Aitona
(6)
Castrillo de los Polvazares
(6)
Frigilania
(6)
Holi
(6)
Xemeneies
(6)
Mandales
(5)
Montserrat
(5)
Nova York
(5)
Recinte Sant Pau
(5)
Sant Joan les Fonts
(5)
Tossa
(5)
Claustres
(4)
Jardí Botànic
(4)
Ikebana
(3)
M.I.T.
(3)
Montpellier
(3)
Sicilia
(3)
Vehícles
(2)
B/N
(1)
Vídeo.
(1)
6 comentaris:
Conceptual como muchas de tus fotografías. Cielo y tierra definidas de una manera muy especial.
Saludos
Preciosa y muy poética Montse. Las ramillas del árbol me encantan
Montse veo que me he perdido un montón de estupendos momentos que siempre me proporcionan tus imágenes.
El trozo de cielo rescatado de entre esos pétreos muros, hacen pensar en tiempos remotos, y que otras gentes con los mismos problemas e inquietudes, habrán mirado también a través de ellos. ¿Dónde estaremos nosotros dentro de otros cientos de años? ¡¡Mejor no pensarlo y disfrutar del presente!! :-)
Besos.
Molt maca la foto, amb l'afegit del descentratge.
Fa poc hi vaig pujar i em vaig quedar parat de lo gran que era el castell, tant com una vila de l'època.
Vaig seguint el teu blog amb interès, i es que no té desperdici.
Amb aquest petit trosset em conformo, que es veu preciós :-)) i, tot i que veig que la porta és molt estreta jeje... intentaré passar-hi :-))
Petonassos!!!!
Qui li havia de dir a aquesta finestra medieval que acabaria sent la protagonista de la teva mirada?
Una bona imatge.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada