Un món de petites il.lusions.

divendres, de maig 29

EL PORRÓ

Vi negre color vermell robí.

11 comentaris:

Javier ha dit...

Hola, he visitado tu blog y creo que es bastante interesante. Enhorabuena
Te adjunto el link de mi BLOG FOTONAUTICA por si quieres visitarlo.
http://fotonautica-javier.blogspot.com/

Metztli ha dit...

Sempre recordaré al meu avi amb el seu porró, aixecant-lo amb tot el que li donaba el braç i deixant entrar el vi per una petita obertura a la boca, al meu pare que no volia que mai faltés d'amunt la taula amb el seu vi blanc i quan el meu avi ens ensenyava a mi i la meva germana a beure amb un porró ple d'aigua i ens mullàven tota la cara.

Molt bons records, molt bona foto.

Salutacions.

Ángel Corrochano ha dit...

Que bonita es la sencillez de esta imagen. Casi minimalista. Muy buena composición y el contraste con el blanco del mantel. El contrapunto lo ofreces perfectamente en esa sombra con reflejo, del cristal y el vino. Maravilloso.

Un abrazo

Jan Puerta ha dit...

El porro es un estri que de sempre m’agrada’t. Pot semblar senzill. Vulgar em va dir una persona en certa ocasió. Quan el tenim a la nostre llar, malgrat que el fem servir, ens passa desapercebut. Però quan no el tenim (el meu cas) en veure una imatge com aquesta em venen un munt de record que em fan reviure detall molt importants de la meva vida.
Un forta abraçada.

kiko esperilla ha dit...

Maravilloso invento Montse este del porrón y deliciosamente ilustrado. Un abrazo

Albert Perpinyà ha dit...

L'ombra fa la foto. Molt bona

Assumpta ha dit...

Què maco el porró i què bonica l'ombra que sembla que ens estigui saludant!! :-)

consuelo ha dit...

Amb sa senzillès hi ha s'hermosura.M'encanta!
Salut!

Mariluz ha dit...

Me encanta la sombra proyectada en el mantel blanco, con ese color azulado y rojizo.

Buen detalle, Montse.

M.TeReSa ha dit...

Uisssssssssssss quines ganes done d´empinar el colçe, jejeje
Hola bonica, com bonica es la imatge que ens mostres, m´agrada la sombra que reflexe.
una abraçada.

Franki ha dit...

AH! el porrón, que añoranza, ya no son tan abundantes como antes.
Una abraçada

Arxiu de posts

Etiquetes

Els amics que em visiten...